Potser el nucli central del que per a mi és la singularitat d’aquest ofici, es troba en el valor simbòlic que atorgo al violí, més enllà de la seva funcionalitat.Fruit d'una llarga evolució, fet a partir de matèria viva, modelat en base a principis físics i matemàtics, creat per viure i per cantar, crec que representa la conjunció perfecta, el punt de trobada de la natura, l'experiència i la sensibilitat artística. El moment històric de la seva consolidació formal durant el segle XVII és, en aquest sentit, un moment especialment afortunat. Trobaríem ben pocs objectes quotidians, fins i tot dins el catàleg organològic, que s'hagin mantingut idèntics al llarg dels segles. Qualsevol intent d'alteració en els materials emprats, les mesures, les proporcions o fins i tot els elements estètics, ha acabat amb el retorn als cànons que establiren els mestres de l'escola clàssica cremonesa. L'única modificació d'una certa consistència, que obeïa més a gustos d'època que a una millora de disseny, va constituir-la el pas del muntatge barroc al muntatge modern. Paradoxalment, en els nostres dies, amb l'interès per la interpretació amb criteris històrics, alguns d'aquells instruments que van ser operats a principis del segle XIX són ara retornats al seu muntatge original. El constructor, com ho farà després l'intèrpret, estableix amb l'instrument un diàleg, una relació. Des del meu punt de vista, aquest diàleg gira sempre al voltant de quatre elements que, en diferents moments del procés constructiu, focalitzen l'atenció:
“Allò essencial és invisible per als ulls.” Antoine de Saint-Exupéry - El Petit Princep.
UN ART SINGULAR
(C) 2017 Josep Carbonell Mestre in Barcelona me fecit.  Pàgina personal disponible des de març de 2000. Nova edició gener 2016. LA  FORMA EL TEMPS LA MATÈRIA L’ESPERIT