Encenalls  -  LOVE ESTORA
Es van conèixer a Internet. L’atzar va fer que tots dos coincidissin en una pàgina publicitària. Ella al costat d’ell. Ell al costat d’ella. Va caldre poc Photoshop perquè la seva joventut i esveltesa la duien incorporada. Però a la vida passa que, de vegades, aquests encontres fortuïts, deixen petjada.  “Fets l’un per l’altre i a punt per a una nova vida”, deia l’eslògan que els creatius van incorporar al peu de les fotografies. Potser va ser això... o potser simplement aquell subtil contacte físic entre ells, el dia de la sessió fotogràfica. Després, cadascú per la seva banda. I ell, i ella, amb la torbadora sensació que res ja no seria igual si havien de viure separats. El desig de retrobar-se i estar junts els corsecava dia a dia malgrat que cap dels dos era conscient dels sentiments de l’altre. I va ser una tarda, la vespra de Reis, que ella va prendre la determinació. No solia escoltar les converses, però en veure aquella parelleta aturada, amb els ulls llampurnejants davant la fotografia que havia encès el seu cor, ho va tenir molt clar. A la vida, qui no arrisca no pisca: calia jugar-se-la.   Ho va planejar amb tota la cautela que l’enfolliment amorós pot permetre. Estava segura que el podria trobar a l’altra planta de l’edifici. Ho faria de nit, aprofitant l’escassa il•luminació de seguretat. Avançaria a poc a poc, mirant de no fer soroll i resseguint les fletxes del terra. Hauria de vigilar especialment en arribar al restaurant, on algú del servei de neteja podria veure-la. Però si podia superar aquest escull, estava segura que aquella mateixa nit acabaria entre els seus braços.     L’endemà de Reis la botiga va obrir puntualment, com cada dia. Jessica Puigpelat, la supervisora de la secció de teixits per a la llar, fou cridada al despatx del responsable de tenda. Ni ella ni el personal de seguretat van ser capaços de trobar una explicació al que havia succeït. Al bell mig de la secció de teixits per a la llar, envoltats de coixins i damunt d’una enorme estora que duia impresa la paraula “LOVE”, una prestatgeria Groödholm –la més petita de la sèrie- apareixia entaforada dins d’un armari Leverhagueen. Tots dos tombats sobre l’estora i l’armari amb les dues portes obertes prenent la prestatgeria en una abraçada amb vocació d’eternitat. Ben aviat farà un any, i encara pensen... Barcelona, desembre de 2017
(C) 2016-2018 Josep Carbonell Mestre in Barcelona me fecit.  PÓgina personal disponible des de marš de 2000. Nova ediciˇ gener 2016.