 |
|
|
LA MEVA FILOSOFIA CONSTRUCTIVA |
|
| Potser el nucli central es troba en el valor simbòlic que atorgo al violí, més enllà de la seva funcionalitat. Fruit d'una llarga evolució, fet a partir de matèria viva, modelat en base a principis físics i matemàtics, creat per viure i per cantar, crec que representa la conjunció perfecta, el punt de trobada de la natura, l'experiència i la sensibilitat artística. El moment històric de la seva consolidació formal durant el segle XVII és, en aquest sentit, un moment especialment afortunat. | |
| Trobaríem ben pocs
objectes quotidians, fins i tot dins el catàleg organològic, que s'hagin
mantingut idèntics al llarg dels segles. Qualsevol intent d'alteració en
els materials emprats, les mesures, les proporcions o fins i tot els
elements estètics, ha acabat amb el retorn als cànons que establiren els
mestres de l'escola clàssica cremonesa. L'única modificació d'una certa
consistència, que obeïa més a gustos d'època que a una millora de
disseny, va constituir-la el pas del muntatge barroc al muntatge modern.
Paradoxalment, en els nostres dies, amb l'interès despertat per la
interpretació amb criteris històrics, alguns d'aquells instruments que
van ser operats a principis del segle XIX són ara retornats al seu
muntatge original.
El constructor, com ho farà després l'intèrpret, estableix amb l'instrument un diàleg, una relació. Des del meu punt de vista, aquest diàleg gira sempre al voltant de quatre elements que, en diferents moments del procés constructiu, focalitzen l'atenció: |
|
|
|
