Encenalls  -  LA MORT D’UN SO
El diumenge 26 de febrer de 2024, els principals diaris publicaven una esquela a  quatre columnes amb l’encapçalament següent: Llorenç Colldellavina i Puigdellívol Creu de Sant Jordi Ta veu ressona essent de nostra llengua la llàntia eterna. Durant els tres dies següents, milers de catalans visitaren la capella ardent que s’havia instal•lat al Palau de la Generalitat per acomiadar aquell home senzill que s’havia emportat amb ell, definitivament, un significatiu bocí de la nostra llengua. En Llorenç havia estat l’últim català capaç de pronunciar, amb tota llur riquesa tímbrica, el so corresponent a la doble ela. La tragèdia havia començat una dècada abans, primer de forma gairebé imperceptible, a les converses quotidianes de carrer. Moltes persones, en escoltar frases com “una rosa vermeia”  o “els tais de ium” ho atribuíem a un defecte de dicció d’aquella persona concreta. El fenomen, però, es va expandir com una taca d’oli. Entre el 2015 i el 2018 ja era habitual entre presentadors de ràdio i televisió. A mitjans de 2020, il•lustres homes i dones de lletres, lletraferits d’extracció diversa, polítics i intel•lectuals, es veieren també afectats. En una intervenció  televisada del president de l’IEC, el gener de 2021, amerat de vergonya i de suor, va pronunciar el renec que es va convertir en el clam col•lectiu que encenia les alarmes: “Coions, no sé què em passa amb la iengua!”    Lingüistes, foniatres, logopedes, antropòlegs, cirurgians, psicòlegs,  epidemiòlegs de 23 països i un xaman senegalès havien estudiat el trastorn, sense arribar a cap conclusió definitiva. Els catalans havíem perdut la capacitat de pronunciar “llençol”, “allau” o “Mollet del Vallès”. A les darreries de 2022 es va poder constatar que només restava un home de 83 anys a Catalunya, en Llorenç Colldellavina, capaç de pronunciar el seu nom. El mal era irreversible.   Malalt i amb les forces minvades, però imbuït d’un admirable sentit de país i sota la direcció de l’IEC, en Llorenç Colldellavina va dedicar el darrer any de la seva vida a l’enregistrament de tots els mots, topònims, renecs, locucions i frases fetes que contenen el so extingit.  Aquest document sonor, que properament es distribuirà de forma gratuïta entre els nostres subscriptors,  esdevé una eina insubstituïble per traslladar a les futures generacions  les essències fidels  de la nostra parla. 
Microrelat basat en fets reals
(C) 2016-2019 Josep Carbonell Mestre in Barcelona me fecit.  Pàgina personal disponible des de març de 2000. Nova edició gener 2016.