|
Avui, mentre circulava en cotxe per
Barcelona, per la ràdio han parlat de Florence. La presentadora de l'espai ha convidat un periodista que ha fet un retrat força
precís sobre la figura d'aquesta dona excepcional. A moltes
persones que no estiguin pròximes al món de la medicina o la
infermeria, segurament el nom de Florence Nightingale no els diu res
i, a aquells que sabem alguna cosa d'ella, se'ns fa difícil valorar i
reconèixer fins a quin punt la seva existència va contribuir, a través de la
seva determinació, la seva intel·ligència i la seva energia, a
canviar el món.
El periodista convidat ha explicat que Florence era
filla d'una parella anglesa benestant i no unida en matrimoni,
qüestió que pren especial significança en considerar que ens
trobem a l'època
victoriana. Va néixer el 1820, durant una estada dels pares a
Florència i, per això, li van posar el nom de Florence.
 |
Els
pares hagueren volgut que Florence tingués la vida que la
seva posició acomodada els permetia oferir-li. Trobar un
espòs ric i veure passar els dies de la forma més regalada
possible era un bon propòsit per a la seva filla. Però de
ben jove, Florence donava mostres que aquest no seria el seu
camí. Se sentia inútil dedicant-se únicament a la lectura i a
rebre les selectes visites que transitaven per casa seva. Va
eludir proposicions matrimonials econòmicament molt
suculentes i als pares els resultava cada cop més irritant
aquella imparable tendència a complicar-se la vida que
mostrava la seva filla. La
biografia de Florence és d'aquelles que commouen i enamoren.
Ja en vida es va convertir en llegenda i molts la coneixien
com la dama de la làmpada o l'àngel dels tulits. Tota
l'aurèola sentimental que l'envolta, però, no ens ha de
confondre. La seva va ser una vida de lluita intensa al servei
d'un propòsit ferm i envoltada de tota mena de dificultats.
Va tenir la insòlita capacitat d'aplegar una gran capacitat
organitzativa, una intel·ligència social privilegiada, una
visió científica sorprenent i tot això, embolcallat per la
seva mà amorosa, sempre al costat d'aquells que la
necessitaven. És per això que se la considera la fundadora de
la professió d'infermeria, tal com avui la coneixem.
El periodista convidat explica com
Florence va participar a la guerra de Crimea i tot el que hi
va trobar. Explica com eren les coses abans i després de la
intervenció de Florence. Explica de quina manera es feien les
cures i intervencions quirúrgiques, sense cap mena de
precaució higiènica. Els cirurgians
|
d'aleshores
tenien tota
l'aparença de carnissers i poca diferència hi havia entre els
seus procediments. Sotmetre's a una intervenció de campanya
era la cosa més propera a una condemna a mort. Més per la
manca d'asèpsia que per altra cosa.
|
El periodista convidat explica com
Florence va capgirar totalment la imatge que fins aleshores hi
havia de la infermera. La va convertir en aquesta icona
vestida de blanc, amorosa, comprensiva, sempre present... I ho
va fer des de la seva condició de dona, superant totes les
dificultats derivades des prejudicis de l'època. Va
reinventar la professió, aportant metodologia i formació. Va
incorporar la higiene com a premissa bàsica en qualsevol
intervenció quirúrgica i, només per això, va salvar moltes
i moltes vides. Però el més sorprenent de
Florence és que tots aquests comportaments no estaven
dirigits només a aquelles persones que havien tingut la fortuna de
topar amb ella. El propòsit no era intervenir puntualment: el
propòsit era fonamentar-ho i transformar-ho tot. Va instaurar
nous principis per salvaguardar la salubritat de les cases, va
escriure els primers manuals d'infermeria i al seu retorn de
la guerra de Crimea, va dedicar la resta de la seva vida a
promoure la nova professió.
|
 |
El convidat explica també que
Florence Nightingale va ser una
experta estadística. Tot el seu treball hospitalari va anar
acompanyat de registres minuciosos, que li permetien extreure
conclusions i demostrar que els fenòmens socials podien ser
mesurats objectivament i analitzats matemàticament. Va
inventar sistemes gràfics de representació de resultats, els
anomenats diagrames d'àrea polar, això que avui coneixem per
gràfics de pastís. Va ser la primera dona membre de
la Statistical Society. Florence era l'àngel de la guarda,
l'eficaç gestora i el rigor científic, tot en una sola
persona. |
 |
El periodista
convidat explica que Florence va morir el 1910 a l'edat de 90
anys. Els 15 darrers anys de la seva vida, havent perdut la
visió, pràcticament no es va moure del llit. No obstant
això, va romandre activa fins a l'últim moment, publicant
articles i dirigint, a distància, els seus projectes.
Florence Nightingale va canviar
moltes coses i, sobre tot, va canviar moltes coses en la forma
d'observar de les persones. Si avui tenim la imatge que tenim
de les infermeres, és gràcies a ella. A ella li devem també
la cura per l'asèpsia, ineludiblement associada als entorns
mèdics. A ella li devem la preocupació per les mesures
higièniques i per la salubritat de les llars. Ella va
inspirar la creació de la Creu Roja Internacional. I si el
PowerPoint ens permet avui elaborar gràfics de pastís per
representar les nostres dades, és també gràcies a
ella.
Però hi ha un aspecte molt important
a la vida de Florence que el periodista convidat ha omès. Un
aspecte que converteix tota la seva tasca, ja per ella mateixa
admirable, en un autèntic prodigi... |
| Durant la campanya de
Crimea, Florence va contraure una estranya malaltia. No havia
arribat als quaranta anys i aquesta malaltia l'acompanyaria la
resta de la seva vida. Afortunadament, la seva obra estava ja
encetada i la notorietat adquirida li va permetre conviure amb
una afectació severa, la identitat de la qual no va ser
identificada en els seus escrits. Una malaltia caracteritzada
per un cansament permanent, per una febrícula constant...
Florence Nightingale havia nascut a
Florència el 12 de maig de 1820. Per això, actualment, el 12
de maig se celebra el Dia Mundial de la Infermeria i per
això, actualment, el 12 de maig se celebra el Dia Mundial de
la Síndrome de Fatiga Crònica.
Barcelona, 12 de maig
de 2007. |
|
